L’evolució del republicanisme: - La reconversió del carlisme:

socialment i políticament. Manipulaven les eleccions d’acord amb les autoritats , sobretot els governadors civils. - tupinada: trampes electorals o el falsejament sistemàtic dels resultats electorals. - exemples: falsificar cens incloent-hi persones mortes o impedint el vot d’algunes vives, manipular actes electorals, exercir la compra de vots, amenaçar l’electorat amb coaccions de tota mena fins i tot a emprar la violència per atemorir als contraris.

2.3. El desenvolupament del torn del partits:

- 18761898 : el torn va funcionar amb regularitat. - la primera crisi es va produir de resultes de l’impacte del desastre del 1898 , que va erosionar els polítics i els partits dinàstics. - 1881: Sagasta forma el primer govern liberal, introdueix sufragi universal masculí 1882. - 1884: Cànoves torna al poder mort Alfons XII i va impulsar un acord  Pacto d’El Prado: finalitat donar suport a la regència de Maria Cristina i garantir la continuïtat de la monarquia davant els carlins i els republicans. - el partit Liberal va governar més govern llarg de Sagasta  1885-1890  important obra reformista aprovació Llei d’associacions, va eliminar la distinció entre partits legals i il·legals, abolició esclavitud, celebració judicis amb jurat i nou codi civil. - 1890: sufragi universal masculí impossible una veritable democratització del sistema - 1897 Cànovas és assassinat i descomposició d’ambdós partits.

3. LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA:

3.1. L’evolució del republicanisme: -

els republicans estan fortament dividits i en una contínua reorganització de forces  van restar eficàcia i suport electoral al seu programa polític. - Emilio Castelar va crear el Partido Republicano Posibilista acceptava el joc polític de la Restauració, escollit diputat per BCN 1876. - Manuel Ruiz Zorrilla va crear el Partido Republicano Progresista influència entre alguns militars. - Salmerón va crear el Partido Republicano Centralista pretenia convertir-se en el pal de paller de les diverses opcions i tendències republicanes. - Catalunya: la força republicana va ser el Partit Republicà Democràtic Federal de Pi i Maragall  primers anys de la Restauració va practicar el retraïment electoral i va tenir divisions internes i escissions. - reformes liberals sufragi universal van estimular la formació de coalicions com la Unión Republicana, amb bons resultats a les eleccions del 1893 primera vegada es constituí a les corts una important minoria republicana.

3.2. La reconversió del carlisme:

- després de la derrota de l’any 1876 es va prohibir la presència del pretendent Carles de Borbó a Espanya. - el carlisme va trigar temps a readaptar la seva activitat a les noves circumstàncies. - Cándido Nocedal: estendre el cercles carlins per tot Espanya Catalunya, País Basc i Navarra. - Juan Vázquez de Mella 1886: va proposar un programa adaptat a la nova situació política: Acta de Loredan  defensa catolicisme, l’autoritat del pretendent carlí i l’oposició a la democràcia  no a favor de l’antic Règim i sí al nou ordre liberal capitalista. - una part del partit va acusar Don Carles de “cesarisme” donar prioritat a la qüestió dinàstica per damunt de la religiosa - el líder d’aquest partit era Ramón Nocedal Partido Católico Nacional. - 1890: el carlisme va ser reconstruït amb l’aspiració de convertir-se en un partit de masses i organitzat en assemblees locals. – Comunió Tradicionalista, el carlisme va esdevenir un grup actiu d’oposició al sistema de la Restauració  any 1896 van aconseguir 10 diputats.

4. LA GUERRA D’ULTRAMAR: