moral i ideològica que va causar un impacte psicològic important entre la població.
5.2. El regeneracionisme:
- el fracàs de la Revolució del 1868 deixà imprempta en els intel·lectuals progressistes sentiment de la Institución Libre de Enseñanza.
- gran impulsora de la introducció a Espanya de les teories pedagògiques i científiques avançades d’Europa.
- 1890 : renovació de la ciència espanyola difusió positivisme, progressos medicina i amb la ciència experimental i la psicologia. - Joaquím Costa:
enterrar les glòries passades, millorar el camp espanyol i elevar el nivell educatiu i cultural del país. - Generació del 98 grup de literaris i de pensadors .
- Catalunya conseqüències immediates: Tancament de Caixes i la consolidació del catalanisme reivindicaven l’autonomia i prometien una política modernitzadora de
l’Estat.
5.3. La fi d’una època:
- la política regeneracionista no va aconseguir implantar les profundes reformes anunciades, sinò que es va limitar a deixar que el sistema continués funcionant amb uns canvis mínims.
TEMA 9: TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS 1R TERÇ S.XX 1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA:
-
s’inicia la II Revolució Industrial transformació energètica i tecnològica. - introducció de l’electricitat i el petroli fonts d’energia es van
començar a expandir per les economies industrialitzades. – l’economia espanyola creix lenta però important amb la transformació base econòmica i social redueix distàncies amb altres
economies més desenvolupades. - Catalunya creix més ràpid i la industria es diversifica.
- 1930: dualisme a Espanya zones industrials i modernes economia agricultura poc competitiva profundes desigualtats.
1.1.
La transició demogràfica: -
Espanya forta davallada de la taxa de mortalitat millora alimentació i les infraestructures urbanes hígenico-sanitàries. - la mortalitat infantil baixa i l’esperança de vida augmenta.
- la població espanyola creix, però a partir del s.XX hi ha un descens de la natalitat.
- Catalunya: augment esperança de vida i la població creix per una onada migratòria a la 2na dècada del s.XX.
1.2. Els moviments migratoris:
- 1900-1930: creixen les migracions interiors i la població agrícola disminueix. - a Catalunya el lloc de destinació era BCN.
- l’emigració es deu a una economia en què l’ocupació creixia menys que la població. La major part d’emigrants eren joves que anaven a Amèrica
Llatina.
1.3. Intensificació de la urbanització:
- les migracions interiors creen una intensificació de la urbanització concentració als nuclis urbans. - BCN experimenta una transformació en la fisonomia urbana les
dimensions augmenten nous municipis i construccions d’habitatges. - construcció de xarxes
de transport urbà i s’amplien les comunicacions port i aeroport.
2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA:
2.1. La crisi agrària:
- l’agricultura espanyola fa front a una crisi agrària agricultura de conreu de cereals crisi cerealística.
- com a conseqüència hi ha arribada a Europa de productes de països
costos, menys ingressos, menys beneficis i menys salari dels jornalers. -
fil·loxera: destrueix les vinyes autòctones, provoca pèrdues de collites, etc. - la mort de les vinyes crea conflicte entre els propietaris i els rabassaires
vigència dels contractes.
2.2. Evolució agrícola:
- la crisi agrícola es supera amb l’implantació de barreres aranzelàries i pel creixement de la producció més demanda urbana. - motors de la millora agrícola: 1. Noves rompudes i la intensificació
dels conreus gràcies a l’augment de fertilització artificials, la selecció de
llavors, etc. això permet millorar la fertilitat. 2.
Introducció de nous conreus per millorar la producció ramadera més existències de carn i llet També hi ha una especialització dels conreus oliveres i vinyes.
-el producte agrari d’Espanya creix i la producció de cereals passa a ser el conreu principal conreus més productius: vinya, oliveres i hortalisses. també la producció ramadera de carn i
llet. - rendiments escassos en sector com el
cerealístic preus molt alts amb conseqüències per al desenvolupament econòmic. - l’agricultura catalana: evolució semblant a la espanyola.
2.3. Problemes del camp espanyol:
- les zones latifundistes d’Extremadura i Andalusia i zones minifundis a Galícia distribució de la terra reforma agrària. - augment del regadiu per millorar la producció.
- 1902: pla d’obres públiques implantació de regadius en zones de sec à conques hidrogràfiques.
- principis del s.XX , el problema principal són els pagesos sense terres llei que permet aprofitar milers hectàrees per
petits propietari.
3.ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA:
3.1. Canvi energètic i avenços tecnològics:
-
primer terç del s.XX ús noves fonts d’energia , amb la difusió de l’electricitat i del petroli revolució tecnològica vèncer el principal obstacle del procés d’industrialització manca de fonts d’energia
competitives a causa del poc carbó autòcton. - procés d’electrificació en dues fases a
Espanya: primer ús en l’enllaunament públic i el transport urbà, segon es generalitza. - Catalunya amb l’electrificació va disminuir la dependència energètica del carbó gràcies a l’
hidroelectricitat . - amb l’avenç en el refinatge del petroli i els progressos tècnics en la mecànica de motors revolució del transport: automòbil.
3.2. El creiexement industrial:
