l’abolició formal de l’esclatviud.
2. Unión Constitucional espanyols instal·lats a Cuba. - la ineficàcia de l’administració va estimular els desigs
d’emancipació i l’independentisme va guanyar posicions davant l’autonomisme. - 1893: José Martí funda el
Partido Revolucionario Cubano objectiu: assolir l’independència. -
1891: el govern espanyol eleva les tarifes aranzelàries, EUA es posa de part de Cuba.
4.2. La gran insurrecció:
- 1879: nou intent de d’insurrecció Guerra Chiquita: derrotada l’any següent per manca de suport, escàs armament i superioritat exèrcit espanyol.
- 1895: nou aixecament Grito de Baire: inici a l’est de l’illa però es va estendre ràpid per l’illa. Cànovas envia un general per posar ordre amb una forta acció bèl·lica.
- Martínez Campos va ser substituït per Valeriano Weyler que va iniciar una fèrria repressió: concentració de camperols
s’obligava els pagesos a canviar d’assentaments per ser reclosos en poblacions tancades i aïllades que els impedien el contacte amb combatents.
- la guerra no era favorable als militars espanyols era a la selva, mals aprovisionaments, manca de pertrets i les malalties tropicals van fer l’objectiu final de guanyar la
guerra molt difícil d’assolir. - 1897, desprès de l’assassinat
de Cànovas, el general Ramón Blanco va pactar una estratègia de conciliació va declarar l’autonomia de Cuba, el sufragi universal masculí, igualtat de drets entre insulars i peninsulars i l’autonomia
aranzelària, però va ser massa tard ja que els cubans es van negar a acceptar-ho amb el suport dels EUA.
- 1986: rebel·lío a les illes Filipines l’independentisme es va potenciar amb la formació de la Liga Filipina José Rizal, 1892i es va dur a terme una política
repressiva que condemna a mort a Rizal. - 1897:
negociació indirecta amb els principals caps de la insurrecció filipina pacificació momentània de l’arxipèlag.
4.3. La intervenció dels Estats Units:
- Els EUA havien fixat la seva àrea d’expansió preferent a la regió del Carib, tenien interès en Cuba president Mckinley mostra el seu suport als insurrectes.
- el president dels EUA va enviar al port de l’Havana el cuirassat Maine que va patir una explosió, tripulació víctimes mortals falsa acusació a Espanya del
fet i així inicià el conflicte, i EUA dona l’ultimàtum perquè Espanya abandoni Cuba, es rebutjada. - inici la guerra hispanonord-americana.
- Espanya va ser derrotada tant a Cuba com a les Filipines. - Pau de París: Espanya es compromet a abandonar Cuba,
Puerto Rico i les Filipines van passar al protectorat americà. - venda de les illes MAriannes i les Carolines a Alemanya pèrdua el seu antic imperi colonial.
4.4. Les actituds dels catalans davant la guerra:
- el Foment del Treball Nacional de Catalunya defensa l’espanyolitat de les colònies beneficis del tractat de comerç. – les classes populars mostren un clar sentiment d’oposició a la
guerra els federals únics republicans que defensen el dret dels cubans a decidir el seu destí. - per a molts
catalanistes l’autonomia cubana podia significar un precedent per al es seves aspiracions descentralitzadores de l’Estat Espanyol.
5. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98:
5.1. La crisi política i moral:
- Metròpoli: la crisi econòmica va tenir conseqüències limitades reforma a Hisenda per saldar els deutes contrets a causa de la guerra cubana amb el fi de recaptar a partir d’un augment fiscal.
- no es va produir una gran crisi política i el Sistema
moral i ideològica que va causar un impacte psicològic important entre la població.
5.2. El regeneracionisme:
- el fracàs de la Revolució del 1868 deixà imprempta en els intel·lectuals progressistes sentiment de la Institución Libre de Enseñanza.
- gran impulsora de la introducció a Espanya de les teories pedagògiques i científiques avançades d’Europa.
- 1890 : renovació de la ciència espanyola difusió positivisme, progressos medicina i amb la ciència experimental i la psicologia. - Joaquím Costa:
enterrar les glòries passades, millorar el camp espanyol i elevar el nivell educatiu i cultural del país. - Generació del 98 grup de literaris i de pensadors .
- Catalunya conseqüències immediates: Tancament de Caixes i la consolidació del catalanisme reivindicaven l’autonomia i prometien una política modernitzadora de
l’Estat.
5.3. La fi d’una època:
- la política regeneracionista no va aconseguir implantar les profundes reformes anunciades, sinò que es va limitar a deixar que el sistema continués funcionant amb uns canvis mínims.
TEMA 9: TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS 1R TERÇ S.XX 1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA:
-
s’inicia la II Revolució Industrial transformació energètica i tecnològica. - introducció de l’electricitat i el petroli fonts d’energia es van
començar a expandir per les economies industrialitzades. – l’economia espanyola creix lenta però important amb la transformació base econòmica i social redueix distàncies amb altres
economies més desenvolupades. - Catalunya creix més ràpid i la industria es diversifica.
- 1930: dualisme a Espanya zones industrials i modernes economia agricultura poc competitiva profundes desigualtats.
1.1.
La transició demogràfica: -
Espanya forta davallada de la taxa de mortalitat millora alimentació i les infraestructures urbanes hígenico-sanitàries. - la mortalitat infantil baixa i l’esperança de vida augmenta.
- la població espanyola creix, però a partir del s.XX hi ha un descens de la natalitat.
- Catalunya: augment esperança de vida i la població creix per una onada migratòria a la 2na dècada del s.XX.
1.2. Els moviments migratoris:
