1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ:
1.1. Un nou sistema polític:
- els grups conservadors rebien amb satisfacció la Restauració estabilitat política i fi als intents revolucionaris democràtics i socials.
- nou model polític Cànovas: elaborar una constitució que vertebrés un sistema polític basat en el bipartidisme i pacificar el país posant fi a la Guerra de Cuba i al
conflicte carlí. -
convocatòria eleccions per a unes corts constituents. La constitució del 1876:
- mostra clara del liberalisme doctrinari sufragi censatari i la sobirania compartida entre les corts i el rei.
- caràcter conservador i inspirada en els valors històrics tradicionals de la monarquia, la religió i la propietat.
- monarquia: institució superior, permanent al marge de qualsevol decisió política sobirania compartida.
- corts bicamerals Senat i Congrés dels Diputats.
- 1878 hi havia el vot censatari més grans contribuents i al Senat els senadors ho eren per dret propi.
- 1890 sufragi universal masculí. - proclamava la confessionalitat catòlica de
l’Estat. El bipartidisme i torn pacífic:
- Cànoves introdueix un nou sistema polític semblant al model britànic, basat en el bipartidisme i en l’alternança del poder dels dos grans partits conservador i liberal , o coneguts com partits dinàstics.
- el torn pacífic garantia l’estabilitat institucional i la fi de l’ intervenció dels militars en la vida política.
- l’exèrcit va quedar subordinat al poder civil, i l’única missió era la defensa de la seguretat i la independència del país.
1.2. La fi dels conflictes bèl·lics:
- estabilitat del règim amb la fi de les guerres Carlina i Cubana. - a Catalunya les forces carlines van aconseguir algunes victòries i van conquerir
la plaça forta de la Seu d’Urgell, i van ocupar ciutats com Vic, Manresa, Igualada i Olot. - en el febrer del 1876, Carles s’exilia i
la guerra es considera acabada a la península. -
conseqüències fi guerra carlina: abolició règim foral 1878 sistema de concerts econòmics . fi guerra dels 10 anys 1868-1878 a Cuba Pau de
Zanjón: amnistia, abolició esclavitud i promesa de reformes polítiques i
administratives.
2.- LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER:
2.1. Els partits dinàstics:
- Cànovas va transformar el partit alfonsí sexenni defensava la restauració monàrquica partit liberal conservador partit caràcter progressista esquerra dinàstica.
- Sagasta: progressistes, unionistes i alguns republicans moderats. partit liberal.
- ideologia semblant: defensa monarquia, la Constitució, la propietat privada i la consolidació del l’Estat liberal, unitari i
centralista. - conservadors: immobilisme, sufragi censatari i defensa església i de l’ordre social.
- liberals catalans: Víctor Balaguer i Francesc Rius i Taulet. - conservadors catalans: Manuel Duran i
Bas, Josep Ferrer i Vidal.
2.2. Falsejament electoral i caciquisme:
- el sistema de torn pacífic es va poder mantenir mínim durant 8 anys gràcies a la corrupció electoral i a l’ús del poder sobre alguns ciutadans.
- caciquisme: fenomen que es produeix a totes les regions d’Espanya Andalusia, Galícia i Castella.
- falsejament: pràctica habitual a
socialment i políticament. Manipulaven les eleccions d’acord amb les autoritats , sobretot els governadors civils.
- tupinada: trampes electorals o el falsejament sistemàtic dels resultats electorals.
- exemples: falsificar cens incloent-hi persones mortes o impedint el vot d’algunes vives, manipular actes
electorals, exercir la compra de vots, amenaçar l’electorat amb coaccions de tota mena fins i tot a emprar la violència per atemorir als contraris.
2.3. El desenvolupament del torn del partits:
- 18761898 : el torn va funcionar amb regularitat. - la primera crisi es va produir de resultes de l’impacte del desastre del 1898 , que va erosionar els
polítics i els partits dinàstics. - 1881: Sagasta forma el primer govern liberal, introdueix sufragi universal masculí 1882.
- 1884: Cànoves torna al poder mort Alfons XII i va impulsar un acord Pacto d’El Prado: finalitat donar suport a la regència de Maria
Cristina i garantir la continuïtat de la monarquia davant els carlins i els republicans. - el partit Liberal va governar més govern llarg de Sagasta 1885-1890 important
obra reformista aprovació Llei d’associacions, va eliminar la distinció entre partits legals i il·legals, abolició esclavitud, celebració judicis amb jurat i nou codi civil.
- 1890: sufragi universal masculí impossible una veritable democratització del sistema
- 1897 Cànovas és assassinat i descomposició d’ambdós partits.
3. LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA: