costos, menys ingressos, menys beneficis i menys salari dels jornalers. -
fil·loxera: destrueix les vinyes autòctones, provoca pèrdues de collites, etc. - la mort de les vinyes crea conflicte entre els propietaris i els rabassaires
vigència dels contractes.
2.2. Evolució agrícola:
- la crisi agrícola es supera amb l’implantació de barreres aranzelàries i pel creixement de la producció més demanda urbana. - motors de la millora agrícola: 1. Noves rompudes i la intensificació
dels conreus gràcies a l’augment de fertilització artificials, la selecció de
llavors, etc. això permet millorar la fertilitat. 2.
Introducció de nous conreus per millorar la producció ramadera més existències de carn i llet També hi ha una especialització dels conreus oliveres i vinyes.
-el producte agrari d’Espanya creix i la producció de cereals passa a ser el conreu principal conreus més productius: vinya, oliveres i hortalisses. també la producció ramadera de carn i
llet. - rendiments escassos en sector com el
cerealístic preus molt alts amb conseqüències per al desenvolupament econòmic. - l’agricultura catalana: evolució semblant a la espanyola.
2.3. Problemes del camp espanyol:
- les zones latifundistes d’Extremadura i Andalusia i zones minifundis a Galícia distribució de la terra reforma agrària. - augment del regadiu per millorar la producció.
- 1902: pla d’obres públiques implantació de regadius en zones de sec à conques hidrogràfiques.
- principis del s.XX , el problema principal són els pagesos sense terres llei que permet aprofitar milers hectàrees per
petits propietari.
3.ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA:
3.1. Canvi energètic i avenços tecnològics:
-
primer terç del s.XX ús noves fonts d’energia , amb la difusió de l’electricitat i del petroli revolució tecnològica vèncer el principal obstacle del procés d’industrialització manca de fonts d’energia
competitives a causa del poc carbó autòcton. - procés d’electrificació en dues fases a
Espanya: primer ús en l’enllaunament públic i el transport urbà, segon es generalitza. - Catalunya amb l’electrificació va disminuir la dependència energètica del carbó gràcies a l’
hidroelectricitat . - amb l’avenç en el refinatge del petroli i els progressos tècnics en la mecànica de motors revolució del transport: automòbil.
3.2. El creiexement industrial:
-
les tres primeres dècades del s.XX el producte industrial espanyol per càpita va augmentar. - Catalunya va mantenir la posició central en la indústria fabril
espanyola. - l’estructura industrial catalana va tenir
una transformació important aparició noves indústries i la consolidació de les ja existents. - es va
mantenir la preponderància de les indústries de béns de consum sobre les de béns d’equipament. Els sectors tradicionals i les noves indústries:
- sectors en creiexement : alimentària i tèxtil, indústria química fabricació de fertilitzants, medicaments, pintures, explosius.., indústria siderúrgica, indústria elèctrica, construcció indústria del
ciment, indústria metal·lúrgia automòbils i electrodomèstics. - indústria de l’automòbil: marca
Hispano Suïssa que fabricaven cotxes de luxe empreses de refinatge i distribució petroli. La diversificació de la indústria catalana:
- predomini indústria tèxtil. - diversificació ind.Catalana: bàsiques mineria, energia, química, ciment i la siderúrgia van
augmentar, ind. Lleugera confecció, cuir, calçat, paper i arts gràfiques. - sector elèctric va ser un dels grans canvis
d’aquest període primeres multinacionals Barcelona Traction = la Canadenca, 1911, Gas i
- la destinació del producte: l’increment de la renda espanyola va fer augmentar la demanda i el comerç amb la resta d’Espanya. - la localització industrial Barcelona i area metropolitana.
- augment potencial econòmic i disminució de la capacitat financera banca catalana en una crisi profunda.
La difusió territorial de la indústria: - Catalunya, País Basc i més tard Madrid.
- la major difusió geogràfica de la industria no va posar fi als profunds desequilibris de la distribució de la renda entre les diferents àrees geogràfiques espanyoles.
3.3.La millora de les comunicacions:
-
els mitjans de transport i els sistemes de comunicació notable transformació millora de camins, electrificació ferrocarrils, construcció noves xarxes , creació dels transports urbans, la telefonia i l’inici
de la radiodifusió. - la xarxa telegràfica augmenta, és més rapida i
de més qualitat les transmissions.
3.4. L’ intervenció de l’Estat: -
