Els Dalai Lames

6.3. Els Dalai Lames

L’escola que acabaria dominant el panorama polític tibetà fins a l’any 1959

va emergir al principi del segle XV . Es tracta de l’orde Geluc, fundada pel gran

escolàstic i reformador religiós Tsongkhapa (1357-1419).

L’origen d’aquest orde s’enllaça amb l’antic orde Kadam, que s’havia format

a mitjan segle XI , quan va arribar al Tibet el mestre indi conegut com Atisha (982-1054). A partir d’aquest vell orde conventual, Tsongkhapa va establir la que seria la darrera de les grans escoles del buddhisme tibetà. Els membres de l’orde Geluc emfatitzaven l’aplicació estricta de les regles de la disciplina a mitjan segle XI , quan va arribar al Tibet el mestre indi conegut com Atisha (982-1054). A partir d’aquest vell orde conventual, Tsongkhapa va establir la que seria la darrera de les grans escoles del buddhisme tibetà. Els membres de l’orde Geluc emfatitzaven l’aplicació estricta de les regles de la disciplina

En la segona meitat del segle XVI , els mongols continuaven exercint un cert control sobre el Tibet, tot i que eren els mateixos tibetans els qui ad- ministraven el país. Tal com havien fet els seus avantpassats, Altan Khan, el nou gran cabdill mongol, va voler conèixer personalment un dels lames més prestigiosos de l’època. Es tractava de Sönam Gyatso (1543-1588), abat del gran convent de Drepung, pròxim a Lhasa. La trobada entre les dues personalitats es va produir l’any 1578 i en el decurs d’aquesta el Khan mongol va atorgar al religiós tibetà el títol honorífic de “Dalai Lama”, que en mongol vol dir “Mestre (de saber) oceànic”. El títol va ser estès pòstu- mament als dos predecessors a la dignitat abacial de Drepung, que d’aquesta manera van passar a ser els dos primers Dalai Lames, mentre Sönam Gyatso passava a ser, per tant, el tercer membre d’aquell nou lli- natge espiritual. En morir aquest Dalai Lama, la seva reencarnació caris- màtica va ser identificada pels eclesiàstics de l’orde en la persona d’un des- cendent d’Altan Khan, que així es va convertir en el quart Dalai Lama. Segellant el seu vincle amb els mongols, l’orde Geluc es va assegurar un paper privilegiat en la història del Tibet fins a la caiguda de la dinastia mongol a la Xina.

El cinquè Dalai Lama, Nawang Lozang Gyatso (1617-1682), va afirmar la su-

El mantra...

premacia del poder temporal exercit per l’orde Geluc i va reunificar el Tibet ... d’Avalokiteshvara en escrip- central sota la seva autoritat. L’any 1645 el Dalai Lama va decretar la cons-

tura tibetana és Om mani padme hum.

trucció d’una imponent fortalesa palatina en el mateix lloc on, en el llunyà segle VII , el rei Songtsen Gampo havia erigit el seu alcàsser. Amb aquest acte simbòlic, el màxim jerarca del buddhisme tibetà es vinculava al bodhisattva

de la compassió universal, Avalokiteshvara (t. txenrezic), la divinitat més ve- nerada del Tibet, que la història tibetana havia consagrat ja en la persona del primer rei buddhista del país.

Mandala del “Cicle del temps”

L’orde Geluc i la dinastia manxú van assolir el poder del Tibet i la Xina, respec- tivament, gairebé a la mateixa època. Va ser aleshores quan les relacions entre els dos països es van desenvolupar majorment, sobretot mitjançant els contac- tes diplomàtics i religiosos entre els jerarques tibetans i la cort manxú. Seguint els passos que havien donat els caps de l’orde Kagyu tres segles abans, el cinquè Dalai Lama va viatjar a Pequín l’any 1652, on l’havia invitat el primer empera-

dor de la dinastia Qing, Shunzhi (r. 1644-1662). a