El Tripitaka

4.1. El Tripitaka

A les albors de la seva història, la doctrina del Buddha va ser transmesa sols per via oral. Segons la tradició, ja en el primer concili buddhista, celebrat a Raja- griha l’any següent al traspassament de Shakyamuni, Ananda, que havia estat el deixeble més proper a ell, va ser l’encarregat de recitar els sermons del mes- tre, que, d’aquesta manera, van ser posats per escrit per primera vegada. Tan- mateix, les diferents interpretacions de la “paraula del Buddha” (s. buddhava- chana) que en feien alguns deixebles, aviat va donar lloc a la formació de diferents escoles, cadascuna de les quals va compilar el seu propi cànon, en el qual tenien acollida les seves pròpies apreciacions ètiques i exegètiques.

D’aquestes primeres col·leccions canòniques avui sols ens queda, completa,

El pali...

el Tipitaka, de la tradició del buddhisme Theravada de Sri Lanka, escrita en ... és una de les principals

pali. Per aquesta raó també és coneguda com a “Cànon pali”. Aquest cànon llengües vernacles (s. prakrita) de l’Índia antiga, derivada del

sànscrit; es considera la llen- tradició del buddhisme hinayana que encara és viva en l’actualitat, s’associa

va començar a ser compilat al segle I aC, i atès que la Theravada és la sola

gua sagrada del buddhisme Theravada.

directament a tot el corrent hinayana, que s’estén per l’Índia, Sri Lanka i el sud-est asiàtic.

El nom Tres cistells fa referència al nombre de recipients portàtils en què eren recollits els textos (una trentena en total), que estaven escrits sobre fulles de palmera. Les tres divisions, amb les seves corresponents seccions, corresponen

a les regles de l’orde monàstic (s. vinaya-pitaka), als sermons i paràboles del ma- teix Buddha (s. sutra-pitaka) i als tractats escolàstics (s. abhidharma-pitaka).

El Vinaya-pitaka

El “cistell” de la disciplina tracta, de manera extremadament detallada, de les regles que regeixen la conducta dels membres de la comunitat (s. sangha) de El “cistell” de la disciplina tracta, de manera extremadament detallada, de les regles que regeixen la conducta dels membres de la comunitat (s. sangha) de

El Sutra-pitaka

Els sutres són els ensenyaments que el Buddha Shakyamuni va donar perso-

El mal

nalment al llarg dels seus gairebé quaranta-cinc anys de prèdica. Els sutres “Quan el neci fa el mal, oblida

representen, doncs, l’’enfilall’ (significat etimològic de sutra) dels seus ensen- que està encenent un foc en què ell mateix cremarà un

yaments, que el Buddha solia donar en resposta a una pregunta o en una cir- dia”, diu un dels aforismes del cumstància determinada. Transmesos de forma oral, aquests ensenyaments

Dhammapada, una de les obres del Sutra-pitaka més co-

van ser posats per escrit posteriorment, i comencen sempre per la fórmula negudes de tota la literatura buddhista.

“així he sentit” (s. evam maya shrutam).

L’Abhidharma-pitaka

El “cistell” de l’Abhidharma està format per set seccions en les quals s’analitzen diferents aspectes de la filosofia del buddhisme (cosmologia, psi- cologia, metafísica, etc.). Es tracta, doncs, de textos de caràcter especulatiu que es van redactar amb posterioritat als dos “cistells” precedents, per tal de donar resposta a les qüestions que la paraula del Buddha suscitava entre els seguidors de les diferents escoles del buddhisme primigeni. Entre aquestes, dues escoles van desenvolupar especialment el “cistell” de l’Abhidharma: la Sarvastivada i la Theravada.