El refloriment

6.2. El refloriment

Els tibetans divideixen els ordes i escoles autòctons en dos grans grups, l’antic i el nou, en referència al període històric –anterior o posterior– a l’inici de la segona fase de difusió del buddhisme al país, que, com hem vist,

va tenir lloc amb l’inici del segle XI . Nous grups es van formar al voltant dels

lames més carismàtics disseminats pel país i d’aquesta manera es van anar formalitzant noves escoles religioses o ordes monàstics.

La més antiga de totes les escoles duu el nom de Nyingma, ‘Antiga’, atès que el seu origen històric i les seves arrels doctrinals es remunten al període monàrquic del Tibet. Els seguidors d’aquesta tradició de caire marcadament esotèric estan especialment vinculats a la figura del glorificat profeta Padma- sambhava, conegut popularment com a Guru Rimpotxe, “El preuat mestre” (traducció literal). La seva figura, però, és reverenciada per tots els buddhistes tibetans, els quals el consideren com “el segon Buddha”.

Un altre gran lama, conegut simplement com a “Marpa, el traductor” (1012- 1096), és el pare espiritual de la congregació Kagyu, que té una dotzena de divisions. El deixeble més conegut de Marpa va ser Milarepa (1040-1123), el gran iogui i eremita l’hagiografia i els cants espirituals del qual l’han conver- tit en el lama més cèlebre de tots els temps. De totes les divisions de la con- gregació Kagyu destaquen els ordes Karma Kagyu, el jerarca del qual és Un altre gran lama, conegut simplement com a “Marpa, el traductor” (1012- 1096), és el pare espiritual de la congregació Kagyu, que té una dotzena de divisions. El deixeble més conegut de Marpa va ser Milarepa (1040-1123), el gran iogui i eremita l’hagiografia i els cants espirituals del qual l’han conver- tit en el lama més cèlebre de tots els temps. De totes les divisions de la con- gregació Kagyu destaquen els ordes Karma Kagyu, el jerarca del qual és

Els Karmapes van ser els primers grans jerarques del buddhisme tibetà en vi- sitar la cort de Pequín, convocats o invitats per diferents emperadors. El pri- mer a fer-ho va ser el tercer Karmapa, Ranjung Dorje (sojorn 1332-1334 i 1338-1339), i després van seguir el quart (sojorn 1359-1363) i alguns altres. La relació entre aquests jerarques i els emperadors xinesos es va arribar a es- trènyer tant que Zhengde (r. 1506-1521), l’onzè emperador de la dinastia Ming, es considerava la reencarnació del setè Karmapa i fins i tot va adoptar el nom tibetà de Rintxen Palden.

Tornant endarrere, l’any 1247, Köden Khan –net de Qingis Khan, el funda- dor de l’imperi mongol (ca. 1206)– va establir un acord amb els tibetans, en representació dels quals va intervenir la figura més carismàtica d’aquella èpo-

ca, el gran erudit Sakya Pandita, de l’escola Sakya, que havia crescut entorn d’una gran fortalesa que gairebé dos segles abans havia erigit un membre de l’estirp principesca dels Khon, en el Tibet central. Posteriorment, Txögyel Phakpa (1235-1280), un altre lama de la mateixa escola, es va convertir en el preceptor religiós de l’emperador mongol Khubilai Khan, el fundador de la dinastia Yuan de la Xina.

Una particularitat del buddhisme tàntric de tradició tibetana és la incor- poració de diversos elements originaris del Bon, la religió autòctona del Tibet, adaptats però als principis fonamentals del Dharma buddhista. És per aquesta raó que el buddhisme tibetà presenta força connotacions de matriu vagament xamànica i caràcter ritual que no es troben en altres formes de buddhisme. De totes maneres, si el buddhisme va adoptar al- guns aspectes del Bon, van ser molt més nombrosos els que aquest da- rrer va incorporar del buddhisme, amb la qual cosa ambdues tradicions religioses presenten avui dia moltes semblances.